DESPEDIDA...

Me gustaría despedirme con una entrada algo especial y para esto os dejaro dos videos de una pagina de YouTube "Arte divierte"

Encontramos el primer video, que muestra paso a paso como pintar un cisne de cristal Swarovski en 3D, es alucinante lo fácil que lo hace este hombre!

En segundo lugar, no podía faltar en este blog,una de mis pinturas preferidas y de mis animales preferidos, que es un dibujo a lápiz de un tigre.

Espero que os haya gustado este blog, y mi ultima entrada. 

Ha sido un placer enseñaros lo que es una pequeñita parte de UNA PINZELLA D'ART

 Sandro Botticelli

Fou un pintor del renaixement italià on té una candidat esplèndida d'obres. Només faré referència a les que per mi, m'agraden més i trop que són les mes conegues perquè conegueu un poc les seves obres. 

El naixement de Venus. Una obra mitològica

La Primavera. Una obra amb mils de detalls. 

 

Venus i Mart.

 

  

Damunt cada títol de l'obra, teniu un enllaç explicant cada un dels detalls de l'obra i el perquè aquesta obra. Botticelli té moltes més obres de moltes temàtiques; paisatges, retrats, religiosos... 

Aquestes tres, són de temàtica religiosa les tres, però cada una té un toc de religió, ja que ell ho era. Són per mi, les que m'agraden més de Botticelli i esper que vos agradin almenys un poquet.

Caryatid

 Is a sculpted female figure serving as an architectural support taking the place of a column or a pillar supporting an entablature on her head.

 The Greek term karyatides literally means "maidens of Karyai", an ancient town of  Peloponnese. Karyai had a famous temple dedicated to the goddess Artemis.

El artista que consigue engañar al ojo.

 

Edgar Müller es un artista alemán, maestro en una técnica pictórica llamada "anaformismo", que consiste en engañar a la vista jugando con la persepectiva y otros efectos ópticos. Esta es la especialidad de este artista callejero.

 A los 19 ganó el primer premio con una reproducción de Caravaggio, "Jesús de Emmaus". A través de estas competencias obtuvo una fama que lo llevó a recorrer Europa y, también, consiguió el título de " maestro madonnari" que muy pocos artistas han conseguido.

 

 Müller organiza festivales para que participen los artistas que se dedican a esta original manera de expresarse, y ayuda a difundirlos. Suya es la "culpa" de las calles de muchas ciudades luzcan así:
 

 Estas imagenes se llaman " trampantojos" que suelen ser pinturas murales realistas creadas deliberadamente para ofrecer una perspectiva falsa.

¿Os gustaría encontrar estas pinturas por las calles de vuestra ciudad?!

El artista que consigue engañar al ojo.

Edgar Müller (también escrito Mueller) es un artista alemán, maestro en una técnica pictórica llamada “anaformismo”,  que consiste en engañar a la vista jugando con la perspectiva y otros efectos ópticos. Esta es la especialidad de este artista callejero.

- See more at: https://misterios.co/edgar-muller-arte-callejero-en-3d/#sthash.xlRmArQl.dpuf

El artista que consigue engañar al ojo.

Edgar Müller (también escrito Mueller) es un artista alemán, maestro en una técnica pictórica llamada “anaformismo”,  que consiste en engañar a la vista jugando con la perspectiva y otros efectos ópticos. Esta es la especialidad de este artista callejero.

- See more at: https://misterios.co/edgar-muller-arte-callejero-en-3d/#sthash.xlRmArQl.dpuf

L'ESCOLA DE CHICAGO.

L'escola de Chicago es el nom d'un estil arquitectònic originat als a finals del segle XIX i principis del segle XX, en la ciutat de Chicago.
Se caracteritza per ser el primer en utilitzar cert tipus de materials,com ara el metall,  i per implementar noves tècniques per la edificació de grans construccions, com pot ser l'aparició del famós ascensor.

A l'any 1871, a causa d'un gran incendi que sofreix la ciutat( dir que , les cases a n'aquell moments estaven fetes de fusta, els anomenaven "Balloon Frame",cosa que es fàcil que hi hagui un incendi), es necessari tornar a aixecar la ciutat, aquí es on apareix l'Escola de Chicago, duent amb ella un concepte diferents a la arquitectura de l'època: els GRATACELS.  

Primer gratacels.

La solució adoptava va ser fer la construcció en vertical, és a dir, aprofitar una planta de poques dimensions i construir un nivell damunt un altre, de tal manera que aixi estalviaven espai, ja que després de l'incendi els terrenys anaven molts cars, però la ciutat havia de créixer una altre vegada. començaren a ser edificis que arribaven entre 10 i 16 pisos d'altura(cosa, que avui en dia ja no es considera un gratacels)


Per tant, l'Escola de Chicago se compon d'un grup d'arquitectes, que cerquen la manera de trobar solucions als problemes arquitectònics, per exemple; finestres amb diferents dimensions, eliminar els murs de carrega i passar a estructures metàl·liques, etc...




Amb aquest nou estil, com he dit abans, s'elimina els murs fets de pedra, ja que eren molt gruixats i en el seu lloc hi predomina les estructures de ferro recobertes. Dic això, perquè, hi ha la creació de finestres corregudes, que eren les protagonistes de la majoria de les façanes, lo que li dona nom a: mur de cortina.

A les imatges anteriors, a l'esquerre podeu observar un mur de cortina, i a la dreta aixi com ha anat evolucionant i com sabreu, es molt comú avui en dia veure façanes d'aquest tipus.

Burj Khailfa,Dubai

Burj Khailfa, Dubai, al 2009 és considerat el gratacel més alt del món amb una altura de 828m i consta de 160 pisos.

JOVEN HUÉRFANA. 

Hoy me apetece enseñaros una obra de DELACROIX.

• Nos encontramos en el Romanticimo y esta pintado al óleo. 

Museo de Louvre-París.

Delacroix no es conocido por esta obra, es conocido por su obra maestra "la libertad guiando al pueblo".
Pero cuando estudie el Romanticismo y particularmente Delacroix, me enamore de esta obra. Es una obra que me transmite paz, paciencia , tranquilidad y mucha belleza.


Me gustaría que me dejaseis en los comentarios que os trasmite a vosotros esta imagen.


Observad...Dejad la mente en blanco...

GRÈCIA. 

Avui em centraré una estona amb l'antigua grècia.
A Grècia ,concretament a Olímpia,és on sorgiren els Jocs Olimpics, i per tant els homes que hi participaven havien de tenir un cos en concret, un model de cos on ha de ser fort i ha de ser bell, ja que hi participaven nuus.

A la imatge que teniu a continuació trobam el circ ( d'aquí prové la paraula que avui en dia coneixem com a circ) amb l'escultura del Discòbol, apunt de tirar el discòbol a uns jocs olímpics. 

Discòbol.

Per una altre part, també parlant de Grècia, trobam una escultura que per mi, m'agrada molt.
M'hos referim al famos Laocoonte. 
-Laocoonte es un sacerdot del deu Apolo en Torya. Antes de la retirada, els gregs varen deixar un cavall gigant de fusta davant les portes de "Llión" com a suposta ofrena.

"Laocoonte va advertí que era una trampa mortal, per lo que va intentar alertar als seus caps de la ciutat. Aquests varen debati si deixar entrar o no el cavall, doncs, mentre discutien, Laocoonte va disparà una flecha contra el cavall i se va escoltar el renou d'armadures, però alguna cosa va passar immediatament: el Deu Poseidón, com a càstig per haver intentar cremar el cavall, va fer aparèixer dues serps, anomenades Porce y Caribea, que estrangularen als fills de Laoocnte i a ell mateix, però no ho va fer sense ell lluitar amb elles fins a la mort. Els Troyans, quan varen veure que les serps eren un bon  presagi del Deu, entraren el cavall dins de la ciutat. Per tant, aquest obri les portes i del cavall varen sortir mils de soldats....del qual, la ciutat de Troya, només quedà amb història..."

Laocoonte.

• Aquesta entrada trobam varies fotos d'escultures de Grècia, les fotos de l'esquerra són editades amb el programa GIMP, i a la part dreta la foto original de l'escultura.